Els afectats poden demanar la nul·litat del contracte per a minimitzar els perjudicis econòmics ocasionats a l’hora de contractar un producte financer complex que no coneixien i del que tampoc van rebre la informació correcta per part de l’entitat financera al moment de la contractació.
Amb el boom immobiliari les entitats financeres van comercialitzar juntament amb les hipoteques un producte annex que van anomenar “de cobertura de tipus d’interès”. Es tracta d’un producte financer complex, o derivat, anomenat “swap” (de l’anglès, “permuta”), pel qual els prestataris i els bancs arriben a un acord on el crèdit fa referència a un tipus d’interès fix durant un termini establert, independentment de factors externs.
Quan l’Euribor estava en tipus màxims d’interès, aquest contracte beneficiava al client perquè l’entitat compensava la variació però, amb la caiguda de l’índex, és ell qui haurà de pagar la diferència al banc (a més de la hipoteca). Cal dir que la comercialització d’aquest producte dirigida a clients sense grans coneixements del mercat financer, ha estat considerada abusiva molt sovint per part de la Justícia, motiu pel qual els afectats poden demanar la nul·litat del contracte per evitar el perjudici econòmic que comporta i exigir al banc una compensació per danys i perjudicis.
Per saber si s’està en disposició de demanar la nul·litat, s’han de donar una o diverses d’aquestes situacions: El subscriptor del contracte ha de ser una persona física, una petita o mitjana empresa; el contracte de préstec o crèdit al que es vincula el swap té una clàusula base (tipus d’interès mínim); l’entitat financera va presentar el swap com si es tractés d’una assegurança davant la pujada dels tipus d’interès; en el contracte del swap s’han deixat de banda els riscos i conseqüències d’aquesta subscripció en cas de brusca variació del tipus d’interès de referència; l’entitat financera va condicionar l’aprovació d’un préstec hipotecari o crèdit a la subscripció del swap.
En la majoria dels casos, la Justícia entén que els contractants es van acollir a la signatura del swap perquè la informació oferta pel banc els va induir a error sobre les possibilitats de rendibilitat, a causa d’una informació insuficient, parcial o defectuosa
En general, es aconsellable evitar el procediment de sol·licitar la cancel·lació del swap, perquè acostuma a generar despeses molt elevades, ja que la fórmula de cancel·lació és calculada unilateralment pel banc sobre la base de complicades fórmules no explicades a l’hora de signar el contracte.